Anarquia relacional

Un ideal amb una marcada empremta feminista que posa al centre de les rela¬cions la comunicació, la confiança i l’honestedat. Una revolució des dels afectes: és la idea principal d’aquest llibre, una proposta per canviar radicalment la manera que tenim de relacionar-nos i comunicar-nos amb tots els vincles afectius que construïm al llarg de la vida. Un plantejament profund i ben estructurat que entén la complexitat de cadascun d’aquests vincles i que ens dona eines per entendre’ls i cuidar-los. L’anarquia relacional ens permet superar la visió individual de les relacions i ens ajuda a ser conscients que els nostres punts de partida no són mai neutrals. Ens fa ser conscients que no sempre estarem en el mateix punt, però que hem de te­nir clar que tot vincle s’ha de construir partint de la comunicació, el compromís responsable i les necessitats de les altres persones. Aquesta idea entreteixeix els principis de l’anarquisme social amb el desig d’estendre’ls a les formes que do­nem a les relacions. L’anarquia relacional no busca només trobar nous models per a les nostres rela­cions amoroses o sexoafectives, és un corrent de pensament que sacseja la ma­nera com hem entés fins ara totes les relacions en el seu conjunt. Quin model d’amistats volem en la nostra vida? En quin entorn volem que cresquen els nos­tres infants? Podem construir formes alternatives de parentiu? L’anarquia rela­cional és la proposta que estructura moltes intuïcions que des de fa anys floreixen en el si dels moviments transformadors i en els espais activistes. Un ideal amb una marcada empremta feminista que posa al centre de les rela­cions la comunicació, la confiança i l’honestedat. Aquesta proposta aparta el focus d’idees com el desig, la llibertat individual, la necessitat de fluir i altres conceptes que s’han evidenciat fallits. Davant de tot açò, el repte de l’anarquia relacional és construir, des de baix, xarxes d’afectes i maneres de cuidar-nos, models de con­vivència amb qui ens acompanya d’acord amb els mateixos ideals que voldríem que regiren la societat. I fent-ho, superar la normativitat, les estructures de poder i d’autoritat heretades i els mecanismes de control estereotipats.