Els qui travessen la mar canvien de cel, però no d’ànima. Canviar de cel parteix d’aquesta reflexió del poeta llatí Horaci: no serveix de res fugir quan portem el mal dins nostre. Dividit en dues grans seccions, Ànims i Cels, amb unes Cançons que fan de pont entre una part i l’altra, aquest poemari ens presenta les dues cares de la mateixa moneda: la de l’ànima que viu amb angoixa i que no gosa moure’s, i la del subjecte que busca salvar-se a través de la fugida, del canvi constant. El poemari es clou amb alguns textos en prosa, fragments de dietari d’èpoques diverses on l’autor reflexiona sobre aquesta ànsia de la fuga, ja sigui a través dels viatges, de l’amor o de la mateixa literatura. Després d’haver guanyat el premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, el llibre es presenta en una nova versió revisada i ampliada.