Dos quaderns inèdits aplega dos dietaris que han sobreviscut a la voluntat de l'autor de fer desaparèixer aquests apunts, variats i incisius, situats en el centre cronològic d'un període decisiu, quan Fuster està a punt de consolidar la seua presència pública com a articulista, estudiós de la història cultural i pensador social. Un llarg diari sense intenció d'intimitat, dut per conveniència i entreteniment, que li va servir d'esquema per a reelaboracions més àmplies –per a suggerir i subratllar indagacions i perspectives possibles–, des de fitxes per a monografies i articles de periòdic fins a algun llibre complet.