En els últims dos mil o dos mil cinc-cents anys, a les Gavarres no hi havia viscut mai tan poca gent com avui. D’aquell món que es va esvaint en queden encara els records, algunes formes de vida i moltes llegendes. Però, abans fins i tot que voler preservar-ne la memòria, hem volgut parlar d’un fet viu del nostre temps, si bé més residual cada dia que passa. És al capdavall amb el temps com anem fent el nostre destí i com va arribant també el nostre futur. I allò que fem i que diguem i que recordem avui, amb sort, d’aquí a uns anys serà també llegenda.