Quan l'any 1908 va aparèixer la novel·la Los muertos mandan, de Vicente Blasco Ibáñez, de seguida va provocar un gran rebombori a les illes Balears, semblant al que havia aixecat Un hiver à Majorque, de George Sand, seixanta-sis anys abans, pels temes sensibles que tractava, com el prejudici nobiliari, la qüestió xueta, la salvatgia pitiüsa, el festeig… Situada a Mallorca a principis del segle xx, presenta un noble en declivi, en Jaume Febrer, que per sortir al pas de la ruïna s'ha de refugiar en una antiga torre costanera que encara li resta a Eivissa, on en Febrer s'enfronta a diversos drames en un entorn agrest, però aquesta vegada triomfa la voluntat d'acció i l'amor. Aquesta traducció d'Els morts manen ofereix als lectors l'oportunitat d'endinsar-se en un món d'emo­ció on l'individu s'encara amb els determinismes de l'herència i del medi.