Empòrion, la de les tres muralles constitueix un original divertiment, en el millor sentit de la paraula, al voltant de la convivència que, amb alguns alts i baixos, hi mantenien indigetes, grecs i romans. Hi plana, a diferència de les peces anteriors, un afuat sentit de l’humor i una subtil ironia sobre els pressupòsits del caràcter empordanès. Fages situa l’acció a començaments del segle II a C, quan Marc Porci Cató arriba a Empúries com a procurador de Roma, en una mena d’exili daurat. Home capquadrat, auster i rigorós, però amb una insatisfacció vital, acabarà sucumbint al pragmàtic sentit de murrieria que fa possible la convivència –i la connivència- entre grecs i indigetes enfront dels esquemes codificadors de les noves autoritats de l’Imperi.