La crisi del món modern és una acusació radical que no només ataca aspectes de la civilització occidental, l'any 1927, sinó a tota la civilització materialista. Guénon ens diu que la realitat sensible és esclava de la superstició (científica) pel qual no pot accedir al món superior o metafísic. Un atac al principi «democràtic» i a favor de les «castes» vistes com a funció. La mentalitat moderna amb la seva aversió a l'esperit no entén res més enllà del que pot sentir i tocar directament, i així ha arribat al cataclisme.