Annick de Souzenelle va decidir un dia oblidar totes les interpretacions reductores, banals i moralistes de la Bíblia i rellegir el Llibre sagrat sense sacrificar la intel·ligència a l'altar de la fe, sense tabús ni aclucalls; llavors el va redescobrir, a la llum de les mil riqueses semàntiques de la llengua hebraica i dels principis fonamentals de la psicologia de les profunditats, i va intentar penetrar-lo com hauria escoltat la veu del seu propi mestre interior. Al mateix temps, restablint el lligam amb la veu reial del mite, es posà a rellegir el món exterior, el cos de l'Home i els seus símbols com un Llibre diví. A partir d'aquí, començà a treballar.

Sense ser sospitosa de segones intencions moralistes, és una de les poques dones de fe capaç de parlar a tots els que preocupa el pretès «retorn amb força del que és religiós» amb què ens inflen el cap, i que sovint s'assembla més aviat a l'última batalla dels benpensants. Aliena a aquest exotisme espiritua­lista que floreix en el nostre temps, s'adreça també als que tenen el pressentiment de la urgència d'una renovació espiritual —o, simplement i humilment, d'una renovació humana—, als quals, però, desplauen les modes dubtoses que desprenen una flaire d'irracional i misteriós.