L'antifranquisme oblidat

El llibre que teniu a les mans aborda la història d’un procés. Un procés de radicalització política cap a l’esquerra revolucionària. Un camí que es va iniciar durant el primer franquisme —quan un grup de persones es va organitzar sota la denominació de Cristians Catalans o Crist Catalunya (CC)— i que va finalitzar al començament dels anys setanta, amb la dissolució del Partit Comunista Proletari. Entremig, l’articulació d’una organització com la Força Socialista Federal, hereva del sector social del CC. La FSF es definia ja com a anticapitalista i federalista, i se sumava al divers panorama de col•lectius de l’esquerra radical antifranquista, tot i que amb propostes pròpies i diferenciades. També durant els anys seixanta es va produir la irrupció d’Universitat Popular com a branca universitària del moviment, que va aconseguir l’hegemonia entre els grups estudiantils d’aquells anys. Entremig, també, debats ideològics i ruptures més o menys traumàtiques, cerques de subjectes revolucionaris que no s’acabaven de trobar i nous viratges cap a posicions radicalitzades. El Partit Comunista Revolucionari i el Partit Comunista Proletari esdevingueren el final del trajecte. És, per tant, la història d’un moviment de moviments, que passa per moltes sigles i que estirant d’un fil determinat ens duu per múltiples recorreguts de militàncies antifranquistes. En definitiva, aquesta obra pretén recuperar la història de les persones que van protagonitzar una evolució complexa des del cristianisme d’arrel conservadora fins a postulats socialistes i revolucionaris. Uns viratges intricats, amb anades i vingudes, amb noves incorporacions i amb trencaments i abandonaments definitius. Uns temps de clandestinitat obligatòria a l’Espanya franquista, però també una època en què les lluites pel canvi polític anaven més enllà, en què les persones protagonistes encara podien somiar amb l’esperança d’un nou món possible.