L'ESCENA DE L'ODI (A Cena do Ódio) és un llarg i vibrant poema, inspirat per l'ambient de la revolució portuguesa de 1915. «Poema-exorcisme» -com en diu José-Augusto França-, s'hi entremesclen les invectives antiburgeses amb les literàries, les preocupacions nacionals amb les metafísiques, els referents populars amb els de l'alta cultura, les provocacions immorals amb els elements bíblics, els insults i exabruptes amb la sublimitat; aquesta enèrgica intersecció forma un tot que com un magma va pujant per la xemeneia del volcà poètic fins a l'erupció.