Llegendes d'aigua dolça

Diuen que moltes de les aigües dels nostres rius vénen de tan lluny que ni ens ho pensem. I diuen també que l’aigua d’algunes fonts catalanes acaba sortint a Mallorca, i que hi ha pous que arriben fins a l’infern. I encara avui, molta gent sap que no fa pas tant les goges, les aloges, les encantades i les dones de fum i aigua vivien o feinejaven a molts estanys, a molts pous i a moltes gorgues. Encisaven els que s’hi acostaven, sobretot si eren homes. Altres vegades només jugaven. Però podien arruïnar una casa o podien fer immensament rics els seus habitants. I també podien fer això mateix alguns dracs. I encara també, aquelles serps que, abans de capbussar-se en un gorg o en un riu, es treien la pedra preciosa que duien al front perquè no la volien perdre. Fins que de tant en tant algú els l’agafava. De les aigües que hi ha al nostre entorn se n’han explicat tantes coses que hem pensat que valia la pena aplegar-les. En aquest llibre trobareu tot de paisatges i de llocs únics, carregats d’història i de llegendes, de coses que es deien i que es creien. Tot un món que es va perdent. Però això només és el primer volum. L’imaginari que envolta i que enriqueix l’aigua dolça de la Catalunya Vella, des de la Catalunya Nord fins a la Vall d’Aran i la Ribagorça; des de les comarques de Girona a la Catalunya Central i a Barcelona, fins al Baix Llobregat i l’Anoia.