«T'estimo, capital infame! Cortesanes i bandits, els plaers que oferiu sovint no els comprenen els vulgars profans.»«Cal estar sempre ebri. Tot és això: és l'única qüestió. Per no sentir el pes horrible del Temps que us destrossa les espatlles i us empeny cap a terra, us heu d'embriagar sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com us vingui de gust. Però embriagueu-vos.»A L’spleen de París Baudelaire inaugura magistralment el gènere del poema en prosa i ho fa amb una grandesa que cap altre poeta serà capaç de superar. És un llibre que condensa les contradiccions a què aboca la vida a les grans ciutats.