Bartomeu Fiol (Palma, 1933-2011) es va donar a conèixer com a poeta en els anys cinquanta amb fulls volanders i plaquettes. El seu primer llibre fou Calaloscans (1966). Entre els anys 1999 i 2011, va publicar en quatre toms l’Obra poètica, que reuneix els seus tretze llibres. La poesia de Fiol és sobretot una reflexió sobre els comportaments socials i la condició humana, una denúncia de la injustícia i la corrupció –sense abandonar la ironia–, un assaig sobre l’acte mateix de l’escriptura, el seu procés, el seu sentit i la seva finalitat última, que no és altra que la recerca de la veritat. I en tota ella sobrevola la premonició del fracàs d’una tasca que se’ns presenta, a la fi, com a inabastable. És l’obra d’un poeta compromès amb el món i amb la poesia. Aquest llibre pretén introduir els lectors en l’obra poètica de Bartomeu Fiol i, consegüentment, contribuir a divulgar la trajectòria poètica d’aquest autor que demanava més vida per al nostre temps, més substància per a la nostra mort.