Aquest text és una mirada conjunta sobre la innovació des del que s’anomena les 3 P (Professionals, Practitioners, Policcymakers), abordant-ne els seus aspectes més centrals. Quin paper ha de jugar l’Administració en els processos de canvi en què es troben immerses les escoles? Deixar fer, controlar, prohibir, prescriure, finançar, promoure, facilitar, reconèixer...? Quins són i com s’interrelacionen els camps d’aplicació de les innovacions escolars? El mite del programa inabastable i condicionador, els currículums pensats analíticament, les tradicions acadèmiques, l’actualització dels docents, el rol dels equips directius o el tipus d’organització dels centres són barreres, reptes, oportunitats o esculls insuperables? Quin és realment l’objecte de la innovació educativa? Quin balanç s’ofereix entre els canvis en els processos d’assoliment dels aprenentatges i les expectatives sobre els resultats i el retiment de comptes? Quina és l’escala que permet passar de canvis a innovacions i, d’aquestes, a una concepció sistèmica que impliqui reconèixer el cicle de millora contínua a l’escola? Què és, doncs, un