Barbamecs

Un home va a sopar a casa sa germana amb un missatge a la butxaca. Un fill reclama un sacrifici que els seus pares potser no estan disposats a fer. Algunes paraules i alguns gestos, quan cauen a sobre, aixafen. De vegades la màgia és l'últim consol en un món cada cop més gris. Una dona explora les fronteres i les arestes del desig mentre els altres la contemplen sense entendre res. Un home decideix que li queda una cosa per fer, al preu que sigui. Tres persones es busquen i es defugen com si fos l'única manera d'estimar-se. I, finalment, dos germans escapçats fan mans i mànigues per completar-se. Tots els personatges d'aquest recull són uns barbamecs. Encara no els punteja la barba i ja creuen ser els amos del carxofar. Tenen respostes per a tot. Trepitgen amb força. T'aguanten la mirada. Veurem com aquests imberbes lluiten contra les seues perpètues adolescències, però no sabrem de quina pasta estan fets fins que els toqui posar seny de debò. En aquests relats, Yannick Garcia atorga veu literària a personatges que no passen d'eterns secundaris. Afirmen tenir el mateix dret d'arriscar-se, d'equivocar-se i d'aprendre'n, com tothom, ben poca cosa.