Els dies de l'abandonament

Una dona encara jove, serena i satisfeta, poc més que inactiva en el cercle segur de la família, és abandonada de cop i volta pel seu marit i es precipita en un remolí fosc i antic. Profundament marcada pel dolor i la humiliació, es queda amb les seves dues filles i el gos. Des de la tranquil.la Torino on es va traslladar fa uns quants anys, es veu xuclada pels fantasmes de la seva infantesa napolitana, els quals s'apoderen del present i la tanquen en una alienada intermitent percepció d'ella mateixa. En aquest moment comença una caiguda catastròfica que talla la respiració, una història que captura i arrossega fins al fons més negre, més dolorós de l'experiència femenina.

Ningú sap qui és l'Elena Ferrante i els seus editors procuren mantindre un silenci absolut sobre la seva identitat. Algú ha arribat a sospitar que sigui un home; altres diuen que va néixer a Nàpols i que després es va traslladar a Grècia i finalment a Torí. El que Ferrante va voler que se sabés d’ella està en un petit llibre titulat La frantumaglia, on es recull una entrevista i altres apunts personals sobre la seva manera d’entendre la vida i la literatura (pròximament a Navona).

L’amor que molesta, publicat el 1992, fou portat al cinema per Mario Martone. Onze anys més tard va aparèixer Els dies de l’abandonament, que arribà a la gran pantalla de la mà de Roberto Faenza. I el 2006, La filla fosca. Ara, per primera vegada, aquestes tres esplèndides novel.les es publiquen en català a Navona.