El Llibre del Tàrtar i el Cristià constitueix un debat sobre la possibilitat de provar racionalment les veritats religioses. Un savi mongol, de l’ètnia dels tàtars, sent la necessitat d’adherir-se a una forma de vida religiosa. Un jueu, un musulmà i un ermità cristià, no gens instruït, tots tres es mostren incapaços de convèncer-lo, perquè cap d’ells no pot presentar arguments racionals en favor de la seva religió.