Matèria grisa

El sentit de l’humor, la ironia i l’esperit crític que caracteritzen l’escriptura de Teresa Solana es conjuguen amb mestria en aquest volum d’històries entrellaçades de temàtica negra. Una obra, mereixedora del XIX Premi Roc Boronat, amb els millors ingredients de les intrigues clàssiques: personatges inquietants, suspens creixent i finals que no deixen indiferent. Un mafiós illetrat que vol desviar els ingressos a Panamà; un assassinat a boca de canó el dia d’un concert de Beyoncé; una jubilada que compensa la precarietat llogant part del seu pis a turistes; una intèrpret neorural amb clients de sang freda i gallet calent; una habitual de les nits del Liceu amb un trist historial familiar de morts accidentals... Escenes quotidianes que descriuen realitats versemblants: una proximitat que fa por. Personatges que circulen d’un relat a un altre, vasos comunicants que embolcallen un conjunt de narracions que incideixen en l’actualitat com un ganivet en un cos desprevingut, com una bala que ningú no sap d’on ha sortit. «No m’havien atracat mai a punta de pistola ni havia vist mai morir ningú (a la vida real, vull dir), i encara menys d’aquesta manera. Bang-bang, un parell de trets i cap a l’altre barri. Ja ho veuràs quan pengi a Instagram les fotos que he fet abans que arribés la policia (del mort, no dels atracadors). Ai, ara em penedeixo de no haver-me atrevit a fer-me una selfie...»