Pàtria i progrés

Amb poc es va fer molt. Aquesta idea podria definir l'experiència de la Mancomunitat de Catalunya, que s'explica de manera detallada, amena i rigorosa en aquest llibre escrit per Agustí Colomines i Aurora Madaula. A principis del segle XX, amb unes competències limitades i recursos escassos, Enric Prat de la Riba va gosar fabricar el futur en comptes d'esperar-lo assegut, com feien els homes de la vella política espanyola. El futur no era una abstracció per als impulsors de la Mancomunitat; el futur eren escoles, hospitals, carreteres, biblioteques, xarxa de telèfons i moltes més infraestructures que es feien al servei de la gent. Mai tan poc poder ha estat emprat d'una manera tan sàvia i exemplar, fins al punt que encara avui és visible el llegat admirable de la Mancomunitat en diversos àmbits de la nostra vida col•lectiva. Cal valorar i divulgar entre les noves generacions aquesta èpica dels que van assumir la responsabilitat de construir un país amb quatre canyes, fent veure que tenien més palanques de les que de debò tenien. Ells van tenir fe en ells mateixos i en una societat que no tenia por, per això van canviar la fesomia de Catalunya. Els catalans d'avui som fills del 1914 més que del 1714.

(Del pròleg de Francesc-Marc Álvaro)