Carn de ficcions

Carn de ficcions surt de la necessitat d’experimentar amb l’expressió poètica de l’erotisme i les textures del desig. Desig, en primera instància, d’escriure, i d’ací el caràcter metaliterari d’alguns textos, que expliciten el plaer de l’escriptura i del quadern com a refugi. Però també desig carnal, en el sentit de la màxima d’Ausiàs March, “la carn vol carn”. L’escriptura adquireix així un caràcter subversiu en la mesura que explicita els pensaments libidinosos que tot subjecte social calla. És, a més, un jo poètic conscient d’ésser una dona (com les de Beauvoir) en construcció, que es busca nueta enfront del mirall i a través d’ell. El resultat és un recull d’escenes quotidianes que juguen amb el llenguatge fotogràfic i amb referències musicals que van dialogant amb els poemes. Instantànies que van filant el viatge emocional de la veu poètica per diferents etapes d’un desig carnal no satisfet i que estructuren el poemari. Ficcions eròtiques que permeten fugir d’una realitat estressant i deshumanitzada amb un to humorístic, influència de la fascinació pel Vicent Andrés Estellés d’El coixinet.