Contraban, república i guerra

Com una cadena en què cada anella lliga les precedents amb les posteriors per assegurar-ne la continuïtat, la història del contraban forma una unitat al llarg del temps amb múltiples facetes, amb protagonistes diferents, però amb trets comuns. La gosadia, la voracitat i la manca d’escrúpols, trets definidors de pirates i corsaris d’antany, foren el llegat hereditari que reberen els contrabandistes, els seus parents contemporanis. En el període estudiat, el contraban era una modalitat més de l’activitat comercial, però hi havia dissemblances entre el comerç legal i el contraban: més risc, una imprescindible complicitat entre les autoritats i els contrabandistes i una previsió de guanys superiors. Una activitat que se sostenia sobre la llei del silenci –l’omertà– i la corrupció. Les dècades compreses entre els quaranta i la fi dels anys seixanta fou l’època daurada del contraban, que proporcionà ingressos elevats als capos. Per als homes que formaven part de les comparses de les companyies, «anar de tabac» els permeté transitar per la postguerra sense passar fam. El contraban en les primeres dècades del segle XX es desenvolupà en un context històric convuls, marcat pels grans enfrontaments ideològics com a conseqüència de la irrupció de les masses obreres en la lluita política pel poder. La contracció dels intercanvis comercials internacionals, a causa de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, i la política econòmica autàrquica del franquisme crearen les condicions perquè es desenrotllés un comerç il·legal florent que va satisfer les demandes dels consumidors, no cobertes per un Estat intervencionista. Polítics, capos, carrabiners, guàrdies civils, contrabandistes a la menuda, traginers, un rosari d’arquetipus que componen un mosaic social d’una època en què tot escassejava. En la construcció del relat no s’estableixen jerarquies, sinó que cadascun dels personatges, en el seu àmbit, se’n fa protagonista.