Som a principis de 1950, els soldats americans que van aterrar a Nàpols durant la Segona Guerra Mundial encara no n'han marxat. Són només un teló de fons d'aquests relats narrats amb un detallisme cru i visceral. Ortese ens mostra una ciutat perduda que, quan l'aconsegueix enfocar, es revela encara més bruta, més pobra i més tràgica, plena d'una realitat intolerable, impossible d'acceptar. Convertit en un tot un clàssic europeu, el recull de relats d'El mar no banya Nàpols va captivar escriptors com Italo Calvino i Elena Ferrante, però inicialment va causar indignació a la ciutat, potser perquè les contradiccions que assenyala s'han acabat sedimentant com una gran metàfora de l'esperit de la segona meitat del segle XX.