- Leído
- Leyendo
- Por leer
- Abandonado
En calidad de afiliado de Amazon, Lignina obtiene ingresos por las compras adscritas que cumplen los requisitos aplicables
El món d'ahir #17
Jordi Balló i Fantova
És habitual comparar una vida o qualsevol recorregut temporal amb litinerari dun ferrocarril. El tren no viatja només per lespai, també ho fa pel temps, i la Història es pot entendre de manera molt diàfana com el trajecte entre el passat i el present, passant per diverses estacions, per costes pronunciades, ponts sobre aigües turbulentes o trams de sobtada acceleració; per túnels foscos i per deserts sense horitzó, i amb freqüents ensurts, descarrilaments i fins i tot alguna estimbada. El transport rodat sobre raïls té millennis dhistòria. A les ciutats més antigues de Mesopotàmia ja es va descobrir que aprofitar i fixar les roderes dels carros sobre camins i carrers facilitava la circulació. Però el ferrocarril és una invenció recent, de primer limitada al transport del carbó de les mines de Galles. De seguida, la locomotora de vapor de Stephenson va posar en relleu les enormes possibilitats de linvent, i el 1830 un tren ja portava persones i mercaderies de Manchester a Liverpool. Els britànics, pioners en la industrialització, són els responsables daquesta revolució del transport que en poques dècades va teixir una teranyina de vies a tot Europa i finalment al món sencer. A Catalunya, van ser els diners privats i la tossuderia de Miquel Biada els que van implantar la primera línia fèrria peninsular, entre Barcelona i Mataró, el 1848.Un segle i mig després, i a causa del boom de lautomòbil i laviació comercial, el tren només suposa prop dun 20% del transport a la Unió Europea, i les autoritats comunitàries shan marcat lobjectiu que arribi al 30% en deu anys, ja que, en comparació amb altres sistemes de transport, és molt més flexible, sostenible i de baixa sinistralitat. A Espanya, la desorbitada inversió en alta velocitat ha consolidat un esquema radial i centralista, que ha condemnat Barcelona i València a donar-se lesquena: el tren també pot ser una eina política. Però estaríem fent un retrat incomplet si parléssim només en termes logístics. El ferrocarril és també una icona moderna que encarna múltiples emocions humanes. És el vehicle de la fugida, de lexili, dels comiats lacrimògens, dels viatges iniciàtics, de la descoberta i laventura. Moltes novelles i pellícules de tots els gèneres ens han mostrat el vellut dels compartiments de primera, el sotragueig, la fumera, el xiulet de les locomotores, el glamur del vagó restaurant, les trobades casuals, el viatger solitari, els crims, els petons furtius en les travesses nocturnes. I, rere els finestrals, el paisatge que es difumina i que canvia, el passat que sallunya, el present que esdevé moviment i expectativa. Una estació sempre a lespera. El tren que marxa, el tren que arriba: la vida i la Història com un viatge que no sacaba mai.
Detalles del libro
- Editorial
- Ara Llibres
- Año de publicación
- 2020
- Colección
- MON D´AHIR
- Idioma
- Catalán
- ISBN
- 9788417804466
- LAN
- b08779493da0