Envit-i-gatge és una consigna: acceptar el fet de viure. També és la responsabilitat de recobrar aquesta vida viva que tan fàcilment la rutina i la peresa ens segresten. Aquest afany de viure i fer autènticament és el que ens descobreix la poesia en tot acte i artefacte: viure intensament serà viure poèticament, cadascú obra d?art de si mateix. Aquest és l?envit. I aquest poemari còsmic ?diguem-ho així? n?és l?acceptació.

Gaions són retalls que ben bé podrien ser uns altres, disposats de tal manera ?i no d?una altra? que testimonien el meu ésser poètic a pesar de la mandra i de la comoditat.