Hi ha una nit immensa i sense estructura. Però s'apostrofa amb el nostre cor. És mitja tarda, fa bon temps, el pare va arremangat. A fora borda un gos, els oms fressegen, l'aixeta del safareig degota. Se senten els cops del meu germà, feineja al taller del pati. La mare és a baix, atenent la botiga o més aviat esperant el primer client de la tarda. La casa fa olor de treball, de menjar fred. Una certa olor de terra, de tomàquet penjat, de patates sobre la palla, d'absència. Assegut sobre la pica, descansant del dia, de la feina, de la malaltia, de la vida, que als darrers anys s'entossudeix a considerar una farsa, el meu pare contempla un núvol. Sota el bigoti vermell, somriu.Et trobo a faltar.