¡Mañana examen!

Progressa adequadament o necessita millorar?… Suficient o notable?… En tot cas, l´una o l´altra qualificació… resulta útil per millorar l´ensenyament i l´aprenentatge? Aquest és un llibre des del qual es pretén reflexionar, i fins i tot oferir idees per reflexionar, sobre els dilemes a què, en l´àmbit de l´avaluació d´alumnes, acostumem a enfrontar-nos com a professors. Certament, si un va una mica més enllà de les llibretes o els quaderns de classe, els registres i les anotacions, els exàmens i els controls, si un va una mica més enllà de l´estadística, la mitjana i els decimals, es trobarà amb una persona, un nen o una nena, o un jove al qual, a més de provar de proporcionar-li situacions d´aprenentatge que «valguin la pena», hem de jutjar-lo des de l´abast i les limitacions del possible aprenentatge generat. I això no és fàcil. I no és fàcil perquè aquests judicis, en algun moment, traspassen el llindar de l´aula convertits en qualificacions i, aleshores, perden gran part d´aquest possible valor de mitjà o recurs d´ensenyament i aprenentatge (el seu valor formatiu)i es constitueixen en referents oficials i públics del rendiment escolar d´una persona. Arribar a la conclusió d´un «progressa adequadament» o potser d´un «suficient» demana coneixement tècnic (sobre procediments i instruments) però sobretot demana coneixement professional i aquest tipus de coneixement s´ha de reconstruir des de la reflexió i el debat fonamentat. Progressa adequadament o necessita millorar?… Suficient o notable?… En tot cas, l´una o l´altra qualificació… resulta útil per millorar l´ensenyament i l´aprenentatge? Aquest és un llibre des del qual es pretén reflexionar, i fins i tot oferir idees per reflexionar, sobre els dilemes a què, en l´àmbit de l´avaluació d´alumnes, acostumem a enfrontar-nos com a professors. Certament, si un va una mica més enllà de les llibretes o els quaderns de classe, els registres i les anotacions, els exàmens i els controls, si un va una mica més enllà de l´estadística, la mitjana i els decimals, es trobarà amb una persona, un nen o una nena, o un jove al qual, a més de provar de proporcionar-li situacions d´aprenentatge que «valguin la pena», hem de jutjar-lo des de l´abast i les limitacions del possible aprenentatge generat. I això no és fàcil. I no és fàcil perquè aquests judicis, en algun moment, traspassen el llindar de l´aula convertits en qualificacions i, aleshores, perden gran part d´aquest possible valor de mitjà o recurs d´ensenyament i aprenentatge (el seu valor formatiu)i es constitueixen en referents oficials i públics del rendiment escolar d´una persona. Arribar a la conclusió d´un «progressa adequadament» o potser d´un «suficient» demana coneixement tècnic (sobre procediments i instruments) però sobretot demana coneixement professional i aquest tipus de coneixement s´ha de reconstruir des de la reflexió i el debat fonamentat.