Maquis i masovers

La resistència armada antifranquista va representar el major esforç que hi haguè per enderrocar la dictadura de Franco. Els recursos humans i materials dedicats, incorporats des de l?interior i enviats des de França (especialment pel PCE), pretengueren bastir un projecte armat per restaurar la República. Significant tant la consagració del compromís antifranquista d?exiliats o represaliats com un refugi per escapar de la repressió i per sobreviure, implicà esperances, grans expectatives i enormes i valuoses pèrdues. L?objectiu de la present obra, és efectuar un anàlisi de l?AGLA (Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón), des de l?òptica territorial i del component humà que integrà i col·laborà amb l?Agrupació. El caràcter i la procedència dels integrants, així com el procés de formació d?aquella resulten essencials per entendre les seves peculiaritats i diferències respecte les altres agrupacions armades antifranquistes. Així, a més d?analitzar la seva formació, s?exposen les característiques de l?espai territorial rural, dispers i muntanyós on s?assentà i es nodrí l?Agrupació, plantejant la incidència de la conflictivitat agrària haguda i la complexa relació entre el camperolat i els guerrillers. Es rescata aquesta gent anònima que integrà l?AGLA, a partir d?un anàlisi exhaustiu de la seva heterogènia composició interna i de les variades trajectòries i perfils dels seus membres. Junt a ells, s?analitza el polièdric paper assumit per la població civil (tant masculina com femenina), particularment masovers, vital en el naixement, consolidació i final de les partides, així com les formes i els efectes d?una repressió antiguerrillera que degollà l?Agrupació i trasbalsà enormement el territori.