En Nicomedes no troba cap solució a la seva calvície prematura: a cada alternativa a la frondosa cabellera pèl-roja que lluïa, li sorgeix un inconvenient inesperat i molest, cadascú més absurd que l’anterior. De sobte, se li enfilen al cap un perruquer, una parella de ballarins, una velleta aficionada a fer mitja... Per sort, abans de perdre del tot la paciència –i el seny-, va tenir una idea molt pràctica. “Nicomedes, cap pelat” és una història breu i original, humorística i surrealista. Podria haver sortit de qualsevol dels llibres anteriors de Pinto&Chinto: “Contes per a nens que s’adormen de seguida” (selecció The White Ravens 2011, Munic) o “Minimalario”, publicats per KALANDRAKA. Però la història d’aquest calb simpàtic adquireix entitat pròpia, amb unes il·lustracions molt expressives i acolorides, per explicar-nos que, gairebé cap problema –ni tan sols la inevitable caiguda de cabells- és tan important com per no trobar-hi una solució avantatjosa, i fer així del suposat ‘defecte’, una gran virtut.