Dames, reines, abadesses. Divuit personalitats femenines a la Catalunya medieval

Sabies que Ramon Berenguer III, en un atac de gelosia, va fer matar el trobador que afalagava la seva dona Dolça de Provença? Però no només això, també va guisar el cor del pretendent i li va fer menjar a la seva esposa qui, después d’allò, no va tornar a menjar mai més? Que Teresa d’Entença es va casar amb només 13 anys? I que a Blanca de Navarra la van tancar en una torre, a pa i aigua, però que un amable pastor li duia llet i formatge d’amagat? Aquests són només alguns detalls de les biografies de divuit dones pertanyents a l’arbre genealògic del comtat de Barcelona que Elisenda Albertí ha recollit al llibre.

Són dones reals, de carn i ossos, amb virtuts i defectes, amb esperances i ambicions, totes elles relacionades amb el casal de Barcelona, sovint per mitjà del vincle matrimonial. Per aquest motiu n’hi ha poques de catalanes, ja que a l’hora de casar-se, els nostres antics reis procuraven establir contractes avantatjosos i aliances duradores amb altres nacions.

BIOGRAFIES INCLOSES: Ermessenda de Carcassona, Almodis de la Marca, Mafalda de Pulla-Calàbria, Dolça de Provença, Peronella d’Aragó, Sança de Castella, Aurembiaix d’Urgell, Constanza de Sicília, Blanca d’Anjou, Sança de Mallorca, Elisenda de Montcada, Teresa d’Entença, Constança d’Aragó, Cecília de Comenge, Sibil·la de Fortià, Violant de Bar, Margarida de Prades i Blanca de Navarra.