De la pròpia veu a la veu pròpia és un assaig que posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. Així, després d'algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.