La increïble aventura de viure a redós

El neguit obsessiu de l'ésser humà pel redós. Un reguitzell de situacions domèstiques que pengen d'arquitectures obviades per la història i que donen motiu a una sàtira amorosament despietada. Al costat d'una cultura ingent i un gran coneixement sobre arquitectura, Jan Baca aboca en aquest llibre dosis inesgotables d'humor i de comicitat: a estones irònic, sovint càustic, sempre divertit. «Els hostes que venen a sopar sempre es queden a dormir. Calen un mínim de 12 dormitoris agrupats i amb comunicació còmoda entre ells. De nits hi acostuma a haver molt tràfec, a casa.» -D'una carta del Comte Vlad Dràcula al seu arquitecte «Li prego, doncs, que ara no em faci tocar el projecte. Al cap i a la fi, li he de recordar, sempre respectuosament, que l'arquitecte soc jo.» -D'una carta d'Andrea Palladio al seu client «Arribant a casa, aquells pobres bruts i mig despullats de sempre, a la porta, amb la mà allargada i ulls de peix. M'he hagut d'obrir pas entre la xusma. Quin fàstic. Em sembla que fins un m'ha tocat el cul. No ho sé ben bé, perquè amb tanta roba... L'ajuntament els hauria de tancar d'una vegada. Són uns miserables.» - Del Diari íntim de madame Ninette de Rochefort Bençon «Amb l'aixovar que es facilitarà annex, obsequi de la immobiliària, hi ha un quadre de mida considerable on es veu una posta de sol a les piràmides d'Egipte i un altre amb un llac suís amb cérvols i tot. Opcionalment, subministrem un esprai amb fragància de plantes oloroses dels Alps, sempre que no li produeixi al·lèrgia.» -D'un anunci del Morgenzeitung del 23 d'abril de 1935 «L'aplacat de pedra de la façana es desprèn i ja han mort 7 vianants. No és una xifra alarmant, però se'n pot parlar. El cunyat del veí del 7è 3a té un amic que coneix el cosí de l'arquitecte que va fer la façana i li preguntarà com ho veu.» -De l'acta d'una reunió de veïns