Un conte ple de la mena de miracles que només esperen els qui estan immersos en la desesperació més profunda.«La naturalesa de les persones és tal que fins i tot s’enfurismen si no obtenen incessantment tot allò que una circumstància casual i passatgera sembla haver-los promès. Així són els éssers humans, i quina altra cosa hauríem esperat de l’Andreas? Va passar la resta del dia en diverses tavernes, i ja començava a donar per fet que s’havia acabat definitivament l’època dels miracles i que la seva vida anterior havia tornat a començar. I decidit a emprendre aquell lent declivi al qual els bevedors sempre estan disposats —els sobris no sabran mai què és—, l’Andreas va tornar a la vora del Sena, sota els ponts.»