Desmemòria letal

Amb només vint-i-quatre anys però ja amb una notable experiència periodística, Eric Hauck va decidir un llunyà 1992 anar a l’ex-Iugoslàvia amb el jove fotògraf Jordi Pujol Puente a cobrir la terrible guerra que estava devastant els Balcans. Més de tres dècades després, Hauck reconstrueix per primera vegada aquella brutal experiència en un llibre tan estremidor com revelador de qui érem i d'on hem anat a parar. A mig camí entre la narració periodística més salvatge i una impossible reconstrucció històrica, Desmemòria letal és el relat inoblidable dels vint-i-cinc dies que Eric Hauck, narrador i protagonista, i Jordi Pujol Puente, el seu amic fotògraf, van passar a dins de Sarajevo en el pitjor moment de l'última gran guerra al cor d'Europa, abans de la invasió russa d'Ucraïna. El llibre és, entre moltes coses, un homenatge pòstum al coratge del seu amic Jordi, mort en un solitari bombardeig i que els últims dies abans de morir va saber retratar amb imatges escruixidores la resiliència d’una ciutat que encara defensa la seva identitat com a cruïlla de cultures. Però és també, portat al món d'ara, un text que ens obliga a reinterpretar els horrors dels conflictes bèl.lics, i ens resignifica aquell mític 1992, en el que milers de persones morien al costat de casa mentre aquí ens miràvem al melic de les nostres olimpíades. Hauck ha construït, en definitiva, un llibre essencial per reflexionar sobre nosaltres mateixos i que es torna una reivindicació, com diu ell mateix, "d’una forma de periodisme d’obrador que ja no existeix, una professió oblidada, denostada i utilitzada amb altres fins que no són explicar la veritat"