Gent en el temps

Un dels millors inicis de la literatura italiana. Al seu llit de mort, la Gran Vella, una dona autoritària que ha governat la casa amb mà de ferro, maleeix els familiars presents, advertint-los que tota la família morirà jove. I tot seguit, ella mateixa mor. En els mesos següents, una llibertat desconeguda i una certa despreocupació vital amaren l'existència de tothom…, fins que passats cinc anys es produeix la primera mort. I cinc anys més tard, la segona. ¿Aquestes morts, obeeixen a les lleis inescrutables del destí, són producte de la maledicció, o es tracta de simples casualitats? En part fantàstica, en part thriller, sempre inquietant, Gent en el temps va ser un enorme èxit en la seva època, una obra mestra que ha esdevingut un clàssic de l'anomenat «realisme màgic»: per l'estil, per l'estructura, per l'habilitat narrativa. I és que tothom, tard o d'hora, ha de morir; però què passa si algú sap —amb total exactitud— quan morirà?