La música que sona quan acaba la cançó

Una història corprenedora i profundament humana, en un paisatge que Marta Grau recrea amb una força narrativa extraordinària i amb unes protagonistes que traspuen els sentiments i el coratge que perduren inesgotables de generació en generació, al llarg del temps i fins avui.

La Berta, separada i amb dues filles, i la Tània -de tornada al país amb la seva nòvia africana després de molts anys viatjant- es retroben en un temps tan convuls com els mesos que envolten l'1 d'Octubre. Comparteixen el record de la mare morta massa jove víctima d'un càncer i el d'en Cesc, que ha format part de la vida de les dues; i la mort de l'àvia poc abans de fer cent anys se suma a les pròpies crisis personals de les dues germanes.

La desaparició d'aquella dona valenta nascuda en un poble del Pirineu, que, de nena, va sobreviure a la misèria de la seva vall ajudant una trementinaire, i, que, malgrat el dolor de la guerra i les penúries del franquisme, va donar a llum a tres filles amb un ànim extraordinari, fa trontollar la memòria familiar.

I la Berta i la Tània hauran de prendre el relleu de les dones que les han precedit i construir el seu futur al peu del Cadí, on tot va començar i on encara sona la música entre les muntanyes.