Sang nova

Marià Vayreda escriu “Sang nova” al 1900, és considerada la seva obra mestra. De conviccions carlistes i, posteriorment, adscrit al catalanisme conservador de la Renaixença, la seva obra narrativa va molt lligada a la seva trajectòria personal. Així doncs, “Sang nova” es perfila com una novel·la de tesi patrioticoreligiosa, propera al catalanisme conservador.