Un llum que crema

Llavina al cent per cent, un observador nat.Va ser, secret, un rusc vermell: magranasupervivent del darrer esplet. Avui,en canvi, és el cadàver d'una fruita:per dins, conserva un gruix de grans desfets,negrós, velat de podridura blanca.I, com la sang que es va escorrent del xaipenjat, se n'ha escolat el suc vinósfins a l'última gota. Fosca, ingràvida,la carcassa —unes bastes castanyoles—branda agafada al branquilló espinós,deixada de la mà de déu del vent.