El cor damunt la sorra

«Tot el món ve, se'n va i torna. Per tant, ningú se'n va per no tornar mai». La Jana ha viatjat fins a l'Àfrica amb el seu cavallet alat de la sort. Seguint el consell d'una fada diminuta, ha acudit allà per trobar la resposta a les seves preguntes sobre el sentit de la vida i l'amor. A l'arribar al desert de Namíbia, coneix una flor, una guineu i un lleó. I també a en Mel, un nen de pell fosca i dents molt blanques... Cadascun d'ells li transmet una petita lliçó sobre la vida: per què existim? què queda de nosaltres després de la mort?

«Vaig començar a escriure El cor damunt la sorra uns dies després de la pèrdua de la meva filla Jana a Namíbia, a l'Àfrica, l'abril de 2005, mogut per l'impuls profund de comunicar-me amb ella i amb el seu món extraordinari, un món ple de llum, bellesa, innocència i imaginació, i amb la clara intenció de retenir-lo per sempre. Durant molts dies, immers en el dol per la seva absència, vaig adonar-me que una estranya energia semblava dictar-me les paraules i els episodis d'un conte que demanava ser escrit. Sentia la necessitat d'escriure, i creia que ella, fos allà on fos, compartiria aquesta necessitat amb mi.» Jordi Llompart