Lili i Marlene

«Digues, amor, què més vols que et doni, perquè tinguis la seguretat que t'estimo més que la meva pròpia vida.»La història pertorbadora d'una relació de parella Què els passa a les fades si no aconsegueixen l'amor vertader? La Lili creu en les fades. La Marlene no. La Marlene i la Lili, el seny i la rauxa, ens permeten assistir en primera fila a la inquietant evolució, a Barcelona, de la història d'una relació de parella entre la seva mare, una professora berlinesa de català, i la «parella nova de la mama». La mirada de les bessones, que tot just fan primària quan abandonen Berlín, ens permet copsar des d'una perspectiva que no jutja, les febleses i mancances, les meravelles i la joia, però també la sordidesa soterrada d'una relació que desconeix els límits, que s'ho juga tot, enlluernada per la fantasia de l'acompliment d'un somni, on no hi ha víctimes ni botxins. «Què més vols que et doni perquè sàpigues que t'estimo».